En
més d’una ocasió les persones desitgem que els altres siguin clements amb
nosaltres mateixos. Volem que sàpiguen perdonar les nostres faltes, però som
incapaços de perdonar les faltes dels demés. Allò que volem per a nosaltres, no
som capaços d'aplicar-lo als nostres germans. Aquestes incoherències
entristeixen els cors. "Pere preguntà a Jesús: Senyor, ¿quantes vegades haurà
de perdonar al meu germà el mal que m'haurà fet? ¿set vegades?. Jesús li
respon, "No et dic set vegades, sinó
setanta vegades set". (Mt 18, 21-22)
A
vegades, uns senzills i breus mots serveixen per expressar una pregària.
Poden ser poques paraules que diuen molt. Per exemple, poden servir per dir que
som limitats; que necessitem l’ajut exterior per saber què cal fer i com cal
actuar. Per altra part, aquestes paraules indiquen que necessitem claredat per
conformar els nostres judicis, perquè la veritat no està en nosaltres, sinó és
fruit d’un procés de diàleg, discerniment i consens amb altres persones que
també tenen part de la veritat. “Envia'm
la llum i la veritat; que elles em guiïn, que em duguin a la muntanya santa, al
lloc on resideixes” (Sl 43)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada