Un cop els immigrants, natzarens i àrabs, entraren a
Jerusalem emprengueren ràpidament la tasca de reconstrucció del Temple a partir
de les ruïnes que havien quedat després de les guerres judeo-cristianes. Un
testimoni d’aquests primers moments, Teodor, relata l’escena: “immediatament corrents arribaren al lloc
anomenat Capitol [l’esplanada del temple]. Portaven homes amb ells, alguns per
la força, altres voluntàriament, per netejar aquest lloc i construir aquesta
maleïda cosa per la seva pregària, que ells anomenen un midzgitha”. Els
immigrants començaren a iniciar les obres sense esperar que Oman, el cap
militar àrab arribés a Jerusalem. No ho feu fins l’any 638. Mentrestant, la
reconstrucció anava avançant. En un document, anomenat els Secrets del Rabi Ben
Yohai, escrit a mitjans del segle VIII, s’explicava la iniciativa de reparar
els desperfectes del Temple reconstruint-lo seguint les pautes del model
original. Es construí un gran cub de pedra, marbre i fusta que tenia les
dimensions que hauria tingut l’estança original denominada Sant dels Sants.
Després d’haver reconstruït parcialment el Temple els
natzarens i els seus aliats àrabs esperaven el retorn del Messies. Però aquest
no arribà mai i això creà tensions entre la coalició d’immigrants, especialment
entre els seus dirigents, al veure frustrada la seva pretensió de dirigir el
regne del Messies Jesús. L’any 640, els líders àrabs, arribaren a la conclusió definitiva
que el Messies no tornaria. La qual cosa significava que els àrabs no constituïen
un poble escollit i que els natzarens els havien enganyat. De sobte, els
mestres natzarens foren considerats lladres i traïdors que havien enredat
durant 40 anys als àrabs amb promeses falses, esforç, exili, sacrificis, guerres
i nombrosos infortunis. La antiga umma
entrà en crisi. Els àrabs tenien clar que era el moment de desfer-se del
natzarens perquè les seves promeses ni els havia dut el Messies ni podien oferir-los
cap regne. No obstant, no tot estava perdut.
D’aquesta derrota o incompliment de les expectatives
els àrabs descobriren que podien conquerir, en profit seu exclusivament, el regne
romà d’Orient. Així, l’any 640, el califa Omar, aprofitant la feblesa de
l’emperador romà d’Orient Heràclit, conquerir l’Orient Mig en benefici dels
àrabs. Així començà l’expansió militar i política dels àrabs per tot l’Orient
Mig. Mentre es produïa això, el califa Omar eliminà els líders religiosos
natzarens i situà només a àrabs al front dels territoris que anava conquerint.
Avia nascut l’imperi àrab. Caldria esperar poc més de cent anys perquè aquest
domini militar-política estigués fonamentat sobre una doctrina sòlida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada