Europa, bressol de la cultura occidental, té una
ànima que ha perdurat al llarg de la seva història sota la forma de la més alta
humanització. Aquest llegat és un be preuat que tots els europeus hem de preservar
perquè forma part de la nostra identitat. El que és Europa avui, com a projecte
polític comú, sorgí d’un gran acord en el qual intervingueren, bàsicament
polítics d’origen o inspiració cristiana. En el seu projecte, els valors
humanístics havien de servir de fonament d’aquesta unitat i garantia per evitar
les divisions i guerres que havien enfrontat els europeus en la primera meitat
del segle XX. Si prenem alçada històrica, descobrim que els valors i principis
d’aquesta ànima europea es forjaren lentament en els monestirs que tenien en
comú el guiatge de la Regla de Sant Benet.
Sant Benet, proclamat el 1958 pare d’Europa i patró
d’Occident, donà molta importància a l’acolliment i a la hospitalitat que havia
de practicar la comunitat monàstica. Sobre l’hospitalitat dedicà tot el capítol
53a “Com s'ha d'acollir els forasters”.
En el començament d’aquest capítol es diu “tots
els forasters que es presenten han de ser acollits com el Crist, ja que ell un
dia dirà: Era foraster i em vau acollir. I que a tothom es tributi l'honor
convenient, sobretot als germans en la fe i als pelegrins”. Res d’això es
fa avui a Europa amb les persones que demanen asil o refugi escapant de les
tensions dels seus països d’origen, o simplement que venen en recerca d’un
futur d’esperança en forma de treball.
En la gestió política de la crisi dels refugiats,
els governants de l’Europa comunitària mostren tenir un cor de pedra. Calen
veus valentes, com tingué el papa Francesc en el seu moment, que mantinguin viva
la denuncia profètica de la vergonya que aquesta situació provoca en la
consciència de la humanitat. Aquestes veus han de denunciar la passivitat
d’aquests governs davant del drama humanitari que es viu a les fronteres
europees, així com el permanent xantatge turc en l’administració dels fluxos de
refugiats en benefici de les seves aspiracions. És inadmissible l’actitud de Turquia
en tota aquesta crisi, en part provocada per ells mateixos per pressionar a favor
del seu ingrés a la unió perquè ignori la seva deriva islamista
antidemocràtica. Avui, necessitem que a Europa s’alcin veus que, com les del
profeta Ezequiel, treguin les vergonyes dels seus governants i els hi diguin
amb tota contundència: “us donaré un cor
nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de
pedra i us en donaré un de carn” (Ez, 36,26)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada