L’arribada dels emigrant exiliats
a Yathrib enforteix la comunitat dels natzarens que ja existia en aquest oasis i
obliga a establir unes regles de convivència entre les diferents comunitats. Això
queda reflectit en l’anomenada Carta de Medina. Des de Yathrib (Medina) es
començà a predicar a les tribus àrabs veïnes el retorn del Messies a Jerusalem.
Paulatinament, les promeses messiàniques guanyaren més adeptes entre aquestes
tribus. El grup de natzarens i àrabs arribà a ser prou fort per sotmetre per la
força a altres tribus. Segons la història dels musulmans escrita per Ibn Ishaq es
comenta l'oposició de les tribus àrabs controlades per dones davant les imposicions
dels natzarens. Aquest fet denota la importància i la situació real de les
dones en l'Aràbia cristianitzada d’aquell temps.
Hi ha altres fonts
històriques, molt menys conegudes, sobre
els esdeveniments contemporanis succeïts a Yathrib on s’esmenta la predicació d’un
líder anomenat Muhàmmad. Es tracta de la crònica Historia d’Heracli escrita per Sebeos,
bisbe armeni i historiador, que freqüentà la cort de Cosroes II de Pèrsia.
Aquest bisbe esmenta en el capítol XXX de la seva crònica la trobada que
tingueren un jueus rabínics arribats a Yathrib entre 625 i 627 amb Muhàmmad. Sebeos explica aquest fet amb les
següents paraules: "En aquells dies,
hi havia un ismaelita [àrab] anomenat Mahmet, un comerciant. Es va presentar a
aquests segons el ordenat per Déu com un predicador, com el camí de la veritat,
i va aprendre a conèixer el Déu d'Abraham, perquè ell estava molt ben educat i dominava
la de Moisès ... [Mahmet, dirigint-se als àrabs cristianitzats] digué: En un
jurament, Déu va prometre a aquest país [la terra promesa] a Abraham i a la
seva descendència (...) Ara, vosaltres sou els fills d'Abraham i Déu realitza
en vosaltres la promesa feta a Abraham i la seva descendència. Estimeu només el
Déu d'Abraham [rebutja la visió trinitària i cristiana de Déu], aneu a prendre possessió del vostre
territori que Déu donà al vostre pare Abraham” Aquesta crònica acaba
comentant la guerra civil àrab i l’ascensió política de Muawiya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada