En els hadits de la Sunna hi ha algunes referències
que mostren la trobada de l’islam amb els judeonatzarens. En els hadits
s’esmenta a un personatge Waraqa ibn
Nawfal presentat com a cosí de la
Khadija, la primera dona de Muhàmmad. Warawa
era un sacerdot judeonatzaré prou coneixedor dels evangelis. En la compilació
dels hadits feta per al Bukhâri es
diu que que “el sacerdot Waraqa escrivia
el llibre àrab. Ell escrivia de l’evangeli en àrab tot quant Déu volía que
escrivís”. El més sorprenen en la compilació de Bukhâri és que es diu que
al morir Waraqa la revelació a
Muhàmmad es va interrompre durant un periode de tres anys.
Els experts consideren que Waraqa era un sacerdot judeonatzaré responsable d’una comunitat àrab
dins de la tribu dels quraix, a la qual pertanyia Muhàmmad. Aquest sacerdot era
una persona erudita i prou coneixedora dels textos sagrats que els transcrivia
en hebreu o àrab. Sembla que Waraqa
instruïa als àrabs en la fe dels judeonatzarens. Al Bukhâri explica que
quan Mohàmmed tingué unes convulsions i escoltà les veus de la primera revelació
la seva dona el portà a veure a Waraqa
i aquest confessà que patia el mateix fenomen. Alguns erudits sostenen que Waraqa veié en Muhàmmad un continuador
de les seves creences i dels seu treball divulgador i doctrinal entre els
àrabs.
En els hadits s’esmenta que Waraqa “transcrivia de
l’Evangeli el que Déu volia” aquest fet podria indicar Waraqa estava
composant un leccionari o recitat devocional adaptat als àrabs, adaptant el que
ell considerava adaptable de l’Evangli. Sorprenentmen, el terme “al Corà” significa recitat o leccionari.
En el propi Alcorà s’esmenta que existeix un Alcorà àrab (12,2;43,3) i un
Alcorà estranger (41,44). Alguns experts islamòlegs consideren que aquestes coincidències
donen que pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada