El
mal, la injustícia l'odi, l'animadversió formen part de la vida quotidiana.
Algunes d'aquestes persones es vanten de tenir a Déu al seu costat i actuen en
el seu nom. En nom de Déu es fan guerres i es persegueixen els justos. Però Déu
està al costat de qui pateixen i són perseguits. Per ells, és l'esperança. "El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record. Així que criden els justos, el Senyor
els escolta i els treu de tots els perills". (Sl 33)
En
una societat dominada pels medis de comunicació hem de saber discernir aquelles
persones que poden agafar com a referents. Són persones que testimonien l'amor
i que el que diuen i fan ensenyen que la vida té sentit i està plena de grans
veritats. "Joan era una flama encesa
que il·luminava tot al voltant" (Jn 5, 35)
L'amor,
l'estimació és la base de la convivència. La mort és la seva negació. la mort
física, és la fi d'aquesta estimació en vida. Però la mort és també la negació
de l'amor als demés. Deixant d'estimar morim també. Per sort, existeix l'amor
dels demés que ens salva. "Totes les
paraules del Senyor són fidels, les seves obres són obres d'amor. El Senyor
sosté els qui estan a punt de caure, els qui han ensopegat, ell els redreça"
(Sl 144)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada