Divendres Sant. Fragilitat humana

Ahir, en la celebració de la missa de la cena del Senyor, l’organista interpretà un fragment de l’espiritual negre “Hi eres tu quan el duien a la creu?”. Aquesta cançó, molt cantada en la meva joventut, sempre m’ha evocat la el sentiment de responsabilitat situada fora del temps en la mort de Jesús. Com expressava Kazantzaki en el seu magníficat llibre “Crist de nou crucificat”. La mort de Jesús en creu és una realitat viva colpidora de les nostres consciències.  En l’acusació popular que el duu al patíbul tots ens hi poden reconèixer d’alguna manera. També Pilat esdevé un personatge conegut si l’identifiquem com alguns dels governants del nostre temps tat responsables com aquell de la mort de tants innocents.

Però, la en la mort de Jesús també ens hi podem veure reflectits cadascun de nosaltres. Podríem formar part de la multitud que, davant del judici de Jesús, escull salvar a Barrabàs. Els seus abandonaren Jesús a la seva sort. El mateix Pere el negà tres cops. En aquests gests es troba reflectida la fragilitat de la lleialtat humana. Ni Pilat té la valentia d’absoldre a Jesús, falsament acusat, ni els acusadors populars tenen el coratge de reconèixer que estan portant al patíbul  a un innocent. La contemplació de la passió de Jesús commou i interpel·la: ¿què hauríem fet?, ¿què hauríem respòs a la pregunta de Pilat quan presentà Jesús a la multitud? ¿on estàvem quan duien Jesús al Calvari?. La mirada de l’Ecco Homo segueix interpel·lant perquè sembla preguntar-nos des del silenci profunda del moment: ¿quina hauria estat la nostra elecció: Barrabàs o Jesús?.