Dissabte
sant és un dia que convida al i silenci i contemplació. Jesús és mort. El seu
cos mortal reposa en la foscor d’un sepulcre. Tots els deixebles estan entristits
i desorientats. No entenen el que està passant. El que havia de ser el Messies promès
ha estat condemnat clavat en creu com un malfactor. El Mestre idealitzat està
mort i els seus seguidors experimenten l’experiència de la soledat. Només uns
pocs l’han acompanyat al peu de la creu. La resta estan amagats o neguen
haver-lo conegut. Totes les esperances semblen acabades. L’esperança confiada
sembla defraudada per la dura realitat de la mort, una mort en creu.
La
creu ens identifica i dóna sentit a la nostra experiència creient. Dos trossos
de fusta entrecreuats aporten significació a la pròpia confessió de fe. El pal
llarg arrela la creu a la terra i s’enlaira cap el cel. Aporta la nostra
voluntat de mirar cap un Déu que està transcendint la nostra vida, però que
només el trobem en la mesura que estem arrelats a la realitat del món. Allí on
la vida transcorre entre l’esperança de la justícia definitiva. La fusta
horitzontal obre els braços de Jesús per abastar amb una gest d’obertura
l’acolliment a tota la humanitat. En aquest gest ens sentim cridats a la
fraternitat misericordiosa. Gràcies a la nostra compassió la justícia brolla de
la fe. La mirada a la creu dóna sentit a
la teologia cristiana. En aquesta creu es troba sintetitzada tota la nostra
confessió de fe.
La
seva expiació ens redimeix i salva perquè Déu l’exaltarà del seu arroneament i
el ressuscitarà. Aquesta serà la nostra Pasqua. Però per arribar aquest moment
l’Església ens proposa el silenci del Dissabte Sant. És el dia del gran silenci
per contemplar el sentit de la mort de Jesús i compartir el dolor per aquesta
mort. Tot el dia es un camí contemplatiu de la nit que quedarà il·luminada pel
gran esdeveniment de la Resurrecció. Duran el dissabte els creients meditem
sobre el sentit de la Passió. És moment d’adonar-nos de les petites passions que
tenim en la nostra vida, en el nostre entorn. Al peu de la creu ploren Maria i
els amics més propers de Jesús. Els creients podem meditar durant el dissabte
sant el sentit de la creu on, com Jesús, hi ha tants innocents crucificats per
la indolència humana. Però no és contemplació estèril, desesperada, sabem que de
l’arbre de la creu vindrà la salvació alliberadora de tota mort i injustícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada