La deriva d’Europa

És evident que Europa està a la deriva i en ella s’esvaeixen els valors que havien definit tota una civilització. Les darreres decisions de les autoritats comunitàries són enormement preocupants perquè demostren com el tacticisme polític modula, i fins i tot anul·la els principis bàsics de les societats obertes i democràtiques. L’ascens del populisme i la xenofòbia han espantat als partits governants en molt països de la Unió perquè han vist amenaçada la seva plàcida hegemonia dels darrers anys. Per frenar aquesta situació molts d’aquests governs europeus han endurit les seves polítiques sobre la immigració, l’asili i el refugi en un intent de disputar l’espai electoral que aflora al redós de l’extrema-dreta.  

Aquestes pors tàctiques han passat dels estats a les polítiques comunitàries. Les recents propostes comunitàries són un fidel reflex d’aquest situació. La majoria d’estats europeus, davant l’increment de la presència electoral dels partits xenòfobs, pensen que l’únic camí és abandonar la tradicional hospitalitat europea als estrangers i aparèixer com durs i intransigents davant la situació dels refugiats. Aquesta deriva europea dels darrers moments podria interpretar-se, d’alguna manera, com un victòria dels plantejaments estratègics d’Estat Islàmic perquè aconsegueix incrementar la pressió contra les comunitats musulmanes a Europa. Això és aprofitat pels salafistes radicals per promoure les migracions de parts d’aquests musulmans als seus territoris, primer, i, si no es pot, incrementar les dinàmiques d’hostilitat dins dels països europeus.