És
evident que el dret natural no està de moda. Alguns professors d’ètica comenten
sentir-se un cos estrany entre els seus col·legues si reivindiquen un espai pel
dret natural. Entre els acadèmics, i tot seguit els polítics, sembla que només
existeixi el dret positiu i abominen de
que pugui existir un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el
comportament humà més enllà de les normes acordades i consensuades. Al concepte
de dret natural s'oposa al dret positiu, que són el conjunt de normes legalment
vigents aprovades por processos de deliberació i acord. L’obsolescència induïda
del dret natural dificulta el poder resoldre la construcció d’una ètica civil
bàsica per la convivència.
No
està de més fer-se una pregunta molt simple: ¿ quin és el fonament moral de les
decisions polítiques o de les decisions preses en seu parlamentària? Davant
aquestes preguntes hi ha hagut diverses respostes, no sempre del tot coincidents
i del grat de tothom. El positivisme jurídic parteix del principi que les
lleis, si són democràtiques en el seu procediment d’elaboració, no necessiten
cap fonament ètic. La seva fonamentació es basa en el procediment de la seva
promulgació. Si aquest és adequat i coherent amb el marc jurídic d'un país, la
llei està legitimada èticament. Aquesta idea parteix de la idea exposada per
Thomas Hobbes, en la seva obra Leviatan, que és l'autoritat i no la veritat la
que fa la llei, auctoritas, non veritas,
facit legem. El mateix judici és extensible a les decisions preses des de
la responsabilitat de govern.
En
el pol oposat es troben pensadors que consideren que la llei positiva, en si,
no és legítima, ni en el cas de néixer d'un ordenament democràtic o del
sentiment i de la voluntat d'una majoria- si conculca una moral comuna que es
troba per sobra de l’àmbit legislatiu. Davant del positivisme jurídic n'hi ha
que pensen que les lleis s'han d'inspirar en uns principis ètics previs al
raonament polític. Les lleis no defineixen l'ètica. Al contrari, l'ètica és
anterior al dret o, com a mínim, és una de les seves fonts d'inspiració. En tot
cas, les lleis no neutralitzen l'ètica. Les lleis de l'Estat no poden anar en
contra del que es consideren les "lleis
no escrites dels déus", els principis morals absoluts no negociables. L'existència
d’aquesta moral no escrita convida a descobrir un principis absoluts que no
poden ser violats a cap preu, per més democràtic que sigui el procediment emprat.
No hi ha una altra sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada