En
la vida hem de ser servidors dels demés. En lloc de cercar la preeminència
social, l’èxit o el sobresortir, i per aconseguir-ho no es dubte en trepitjar
als demés, cal actuar en sentit contrari. Cal adoptar una actitud atenta i
servicial a les demes persones. Això dóna felicitat i pau interior. “Qui vulgui ser important entre vosaltres ha
de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre
esclau com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir
els altres” (Mt 20,26-28)
Hi
ha dies que sembla que el món no se’n surt. Totes les notícies parlen de
desgràcies, tragèdies, víctimes innocents mortes per obre del fanatisme o un
pensament foll. Quan això passa, costa pensar que anem per bon camí. Més aviat
tinc la sensació de que anem a les palpentes amb una dèbil flama d’esperança.
És en aquest moments quan es fa clara una pregària entre la queixa davant la
injustícia i la petició d’esperança. “¿Per
què ens heu ferit tan greument que no tenim cura? Esperàvem la pau, i som
infeliços, esperàvem remei, i tot són alarmes”(Jr 14,19)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada