Hi
ha moments en la vida que les persones hem de saber demanar. No podem ser
orgullosos i pensar que sols podem resoldre les nostres preocupacions. La
pregària de petició és un bon ajut per expressar els nostres neguits i
situar-nos en actitud d’acolliment per rebre el l’ajut, el consol o el cop de
ma que necessitem. “En vos m’emparo,
Senyor / que no tingui un desengany./ Deslliureu-me, traieu-me del perill,/vós
que sou bo; escolteu i saleu-me” (Sl 70)
Si
endurim els cors, difícilment podrem acollir la crida a la renovació de
l’esperit. Si passa això, el cor es tornarà poc a poc insensible a l’amor, a
l’atenció als demés. Hem de recórrer el camí invers. El cor ha d’estar atent
deixar-se amarar per la vida, per l’amor dels demés. “Als qui tenen, Déu els donarà encara més, i en tindran a vessar, però
els qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda”. (Mt 13,12)
¿Què
busquem en la vida? ¿estem passius o cerquem activament un sentit a la nostra
vida? Si adoptem una actitud positiva, ben segur que trobem allò que cerquem.
Cal tenir tot els sentits ben actius i el cor obert per trobar. Si ens tanquem,
ben segur que tindrem una decepció. “¿Dona,
perquè plores ¿Qui busques?”(Jn 20,15)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada