Els nous otomans

La Turquia que avui es troba entre la democràcia i la dictadura és l’hereva del que fou un gran imperi: l’Otomà. Els otomans fou un poble que dominà la història del món musulmà entre els anys 1290 i 1924, esdevenint una gran força política i militar a partir dels segle XVI. Des dels seus inicis, els sobirans otomans s’adjudicaren el títol de califa, però no fou fins el segle XVIII quan, com a resposta de les pressions dels països occidentals, s’atribuïren la direcció política i espiritual de tots els musulmans del món. A partir d’aquesta voluntat de lideratge mundial, els otomans desenvoluparen un nou concepte que condició l’esdevenidor polític de molts països musulmans: el panarabisme. Aquest perseguia l’objectiu d’unificar a tots els musulmans sota un mateix guiatge polític i espiritual, com ho havien estat antigament a l’època medieval.

No fou possible assolir aquest objectiu. La progressiva degradació política i moral de l’imperi Otomà propicià l’aparició de corrents polítiques i religioses contràries a aquesta idea. A la fi de la primera Guerra Mundial la Gran Assemblea nacional turca abolí definitivament el califat otomà l’any 1924. Des de llavors fins el règim d’Erdogan, Turquia ha viscut al marge del somni de la unificació dels pobles musulmans sota una única direcció política i espiritual, altres països han pretès recuperar part d’aquest idea. Aràbia Saudita ha pretès exercir en part aquesta direcció espiritual gràcies als grans recursos econòmics proporcionats pel petroli. Estat Islàmic, deixebles avançats de l’islam saudita, han donat un pas més recuperant la idea del califat. Per sort, la pressió militar occidental sembla reduir el seu territori. La incògnita és, ¿quin és el paper que voldrà jugar Turquia quan Estat Islàmic sigui derrotat?.