Per
alguns cristians la vivència de la fe comporta una opció de vida radicalment
diferent a la majoritària. Són persones que han optat per viure la vida en
comunitat, renunciant a tota riquesa i compaginant la pregària en silenci amb
el treball. L’opció de vida monàstica està a la base de la nostra civilització,
en els monestirs s’ha teixit un concepció de vida que transmet sentit i
profunditat. Gràcies per aquests homes i dones que han fet l’opció monàstica. “Tothom qui pel meu nom ha deixat cases
germans i germanes, pares i mares, fills o camps, en rebrà molt més i posseirà
la vida eterna”.Mt 19, 29
Per
anar a demanar a algú altre que ens ajudi cal vèncer l’orgull de considerar que
no necessitem l’ajut de ningú. Si ho fem, a més de descobrir que qui demana
troba d’alguna manera allò que cerca, és una manera d’obrir-se a l’amor dels demés.
Obrir-se a Déu és també confiar en la força del seu amor i el seu acolliment
generós. “Senyor, vinc a veure-us
demanant justícia. Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me”. Salm
16,15
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada