Els xiïtes màrtirs de Bagdad

Tota religió té els seus màrtirs, l’islam també. El martiri s’ha associat a la defensa d’una causa religiosa, tot i que és freqüent associar-ho també a les persones que moren en raó de les seves creences. En tot cas, sempre s’ha suposat una actitud activa en la defensa de la fe o creença. El terrorisme que practiquen els salafistes radicals d’Estat Islàmic ha introduït la idea del martiri passiu. Aquest és el cas dels xiïtes que sovint són l’objectiu declarat dels atemptats d’algun terrorista suïcida patrocinat per aquesta organització criminal. L’atemptat d’aquest cap de setmana a Bagdad és un cas més d’aquesta obstinació malaltissa dels sunnites salafistes radicals que consideren els xiïtes uns renegats que cal destruir fins l’aniquilació. Estat Islàmic és l’expressió màxima de l’odi que s’establí en l’Islam, des dels seus inicis, entre el sunnisme i el xiisme.

La progressiva reducció del territori controlat per Estat Islàmic com a conseqüència de l’ofensiva de l’aliança occidental ha provocat una modificació de la seva estratègia terrorista en la seva guerra d’assentament com estat. Es de preveure que, en els propers mesos, Estat Islàmic incrementi els seus atacs en els països afins a aquesta aliança militar que els combat a Síria i Iraq. Tot indica que els dirigents d’Estat Islàmic han optat per demanar els seus simpatitzants en aquests països que atemptin allí on puguin en lloc d’anar a fer la gihad violenta a Orient Mig. Els països occidentals han de seguir defensant-se d’un enemic disposat a seguir estenent el terror com estratègia de lluita islàmica. Les autoritats europees han de seguir amb la lluita contra aquest terror que es practica amb nom d’una determinada interpretació de l’islam.

En aquest combat cal assumir que hi haurà víctimes i que, davant de cada atemptat, la ciutadania ha de ser solidària amb les persones que hagin patit el terrorisme i ha de defensar els valors de la democràcia i el respecte com eixos per articular la convivència. Per això és important la ràpida mobilització davant de qualsevol atemptat. Així ho feren els europeus mesos enrere pels atemptats de Paris i Brussel·les  i darrerament, amb matisos, davant del últim atemptat d’Istanbul. Tinc la sensació que Europa pren consciència del problema, fa manifestos, s’omplen les xarxes socials i els mitjans de comunicació fan debats i la societat es mobilitza quan les víctimes dels atemptats són considerades com a pròpies. Quan les víctimes del terrorisme d’Estat Islàmic són del nostre entorn. Però, ¿qui plorarà els morts de Bagdad? ¿Hi haurà a Europa la mateixa reacció emotiva davant d'aquesta nova brutalitat? ¿Sortiran les mateixes persones a denunciar-ho a condemnar-lo, a exigir respostes o potser aquesta vegada ens agafa massa lluny? Davant del terrorisme, els morts són víctimes sense nacionalitat. Les víctimes xiïtes de Bagdad mereixen la nostra atenció, indignació i mobilització igual que meresqueren els parisencs, els belgues o els turcs. Cap de les víctimes del terrorisme islamista pot provocar la nostra indiferència, ens hi juguen el sentit de la nostra civilització.