A
l’inici de tot hi ha un malestar davant d’un món que es percep com desordenat o
desorientat per la pèrdua de valors bàsics que ordenen i estructuren la
societat. La mirada reflexiva, les converses i la simple acumulació de dades
sobre diversos esdeveniments provoquen perplexitat i neguit. El pare abat de
Santa Maria de Montserrat fa una encertada diagnosi del moment present. En la
seva homilia del dia de Sant Benet afirma: “És
cert que Europa ha fet moltes coses bones. Però també és cert que ha fet mal i
han comès iniquitats, sobretot amb guerres internes, amb el drama dels
refugiats que no troben acolliment i són deixats en camps de concentració on
malviuen o bé són deportats, i també amb la xenofòbia creixent, atiada per
interessos egoistes com s’està veient en tants països (...) Veient la crisi
d’identitat i de sentit que viu la nostra Europa i com creix l’individualisme
dels estats i de les persones; veient com en molta gent manquen els valors
altruistes i es tanquen a la realitat transcendent de la persona humana, etc.
ens adonem que tenim el perill que ens passi allò que deia sant Benet a
propòsit de Roma: Europa es pot marcir “d’ella mateixa”.”
Aquesta
realitat europea són signes de crisi que és una interpel·lació a les
consciències de les persones perquè “entre
tots, cadascú des del seu lloc, treballem per superar la crisi actual i
convertim aquesta època nostra en un temps de renovació del projecte europeu,
que és un projecte a favor de les persones que hi viuen, obert als qui truquen
a les seves portes, solidari per ajudar la pau i la justícia en el món de
manera que es treballi perquè la gent no hagi d’emigrar dels seus països pel
fet de trobar-hi el necessari per a una vida digna. Un projecte europeu
respectuós de la dimensió transcendent de la persona humana. No ha de ser,
doncs, un projecte purament econòmic on imperi l’interès pel guany per damunt
del bé de les persones.”
Un
diagnòstic ben lúcid sobre la situació europea. El pare abat de santa Maria Montserrat
el condensa amb la reflexió que feu el Papa Francesc el mes de maig passat en
rebre el Premi Carlemany, quan digué “Europa
–diu el Papa- s’ha atrinxerat en comptes de promoure els valors humanistes. Fa
la impressió d’estar cansada i envellida, d’estar en declivi, d’haver perdut la
capacitat de ser efectiva enfront dels problemes”. La diagnosi no suscita
la indiferència. Al contrari, és un al·licient perquè els cristians ens dirigim
al món per explicar el que som i que proposem per vèncer el que considerem una pèrdua
d’humanitat i de civilitat. Per fer-ho, hem de tenir de lucidesa de l’autor de
la carta de Diognet i saber fer comprensible la nostre fe a un món atrafegat en
les seves preocupacions i a una societat on Déu no suscita massa interès. En
mig de la plaça pública, allí on la cultura contemporània sembla renegar de Déu
i ser hostil a les creences religioses hem de proclamar la raó de la nostra
esperança i anunciar de nou la Bona Nova als desvalguts i treure els pobres de
la cendra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada