El
negoci de la guerra és moralment abominable. Però, hi ha empreses que sense cap
referent ètic s’enriqueixen amb els conflictes armats. En més d’una ocasió es
pot sospitar que aquestes empreses mouen hàbilment influències i manipulen
voluntats per estimular els enfrontaments armats. No tenen res a perdre, al
contrari. La seva compta de resultats està directament relacionada a la
magnitud dels enfrontaments. El magnífic estudi Guerres de frontera promogut per la Campanya pel Control d’Armes dels Països Baixos, el Transnational
Institute i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, demostra que aquestes
empreses comencen a fer també importants negocis relacionats amb les mesures de
seguretat que els països europeus han posat en marxa per “assegurar” les seves
fronteres dels possible efectes derivats dels conflictes internacionals com
poden ser, per exemple, els moviments de refugiats que emigren a Europa en
demanda d’asil. Les empreses dominants d’aquest mercat de la mort són Airbus,
Finmecannica, Thales, Indra, Safran i un conjunt d’empreses israelianes,
Les
mateixes empreses de defensa i seguretat implicades en diversos conflictes
mundials, proporcionen l’equip als guàrdies de fronterers, la tecnologia de vigilància
per controlar les fronteres i la infraestructura tecnològica per a realitzar el
seguiment dels moviments de població. El més pervers de tot és que alguns dels
beneficiaris dels contractes de seguretat a les fronteres són alguns dels
majors venedors d’armes a la regió d’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica,
alimentant el conflicte que és la causa de la emigració dels refugiats. La gran
depravació és que aquestes companyies és actuar com a lobbys per treure’n
profit dels conflictes, i després beneficiar-se també d’aquestes tensions.
Donada la seva manca general d’escrúpols hom podria sospitar que algunes
d’aquests empreses manipulen la opinió pública a fi de fer créixer un sentiment
d’inseguretat davant d’uns conflictes que, a través de moltes formes, entre
elles també el terrorisme, es projecte en els països occidentals. Perquè, un
cop alimentada la por als desconeguts, el temor als refugiats o al pànic al
terrorisme difús és més rendible vendre les mesures protectores. Negoci rodó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada