La política del regat curt

Cada cop m’avorreix més la política del regat curt. Em trobo incòmode en la política entesa com a tacticisme al servei del poder, el que es té o es vol tenir, el gran poder o petit poder que permet mirar l’altre per damunt de l’espatlla. La polític no és anar fent la viu-viu o amagar el conill en el barret per treure’l en el moment menys pensat. Quant de cansat estic d’aquesta política.

Quan la política és una dissimulació continuada o una confusió de les intencions és una estafa electoral. Perquè és una estafa passar-se tota una campanya electoral senyalant a una força política com responsables de tots els mals del país i, a la primera de canvi, oblidar-se de tot això i pactar sense posar-se vermell. Com també és una estafa electoral mentir, sabent que es menteix, acusant als adversaris polítics i, quan es descobreix la veritat, no demanar perdó per les falses inculpacions. Com també és un frau electoral captar vots acusant a determinats partits de comportaments amorals i després, per tal de defensar els propis interessos, oblidar-se d’aquestes crítiques i estendre la ma per pactar l’estabilitat d’un govern.

Alguns pretesos nous polítics, després d’amonestar-nos amb discursos regeneradors i vindicar una moral política nova, quan ha calgut han abandonat els seus principis i han fet el contrari del que deien. La política està plena de sàtrapes de tres al quarto que no tenen principis més enllà de la lluita pel poder. Són polítics que semblen inspirar-se en la frase de Groucho Marx que amb agudesa afirmà “jo tinc principis, però sinó li agraden, en tinc uns altres”. La política no és un joc malabar de principis, la política està relliga per la moral que transitat entre el món dels ideals i la pràctica de govern. L’ortopraxis no pot ser mai cap excusa per oblidar-se del rigor dels principis ètics.