Després del 21 D

Un cop passat el 21 de desembre, ¿hi ha possibilitat de que el conflicte català amb l’Estat espanyol es ressituï en el pla del diàleg polític? Si hem de fer cas del dit per Pedro Sánchez i Quim Torra, sembla que serà així. Un bon amic, José Luís Uriz, navarrès i veterà militant socialista del PSOE, tot i que formalment tingui el carnet del PSC, ha fet una interessant reflexió, ¿Después del 21-D la ilusión, que he resumit per poder-la compartir.

Davant la convocatòria d’una reunió del Consell de Ministres el 21-D a Barcelona “al president li van ploure les crítiques des d'un i altre sector. El PP, Cs i VOX olorant sang del que o bé podria semblar una "baixada de pantalons", o una confrontació violenta d'ordre públic. Passés el que passés es fregaven les mans davant el rèdit electoral que els podia reportar”. Davant del riscos que aquesta reunió comportava, l’encertada gestió del possible conflicte, gràcies “Junqueras a través del vicepresident de la Generalitat Pere Aragonès, o d'una Artadi reconvertida al bàndol sensat” han facilitat la transmissió d’una imatge d’un trobada distesa el dijous 21 entre Sánchez i Torra. “Alhora just a temps, la crida d'ex presidents de la Generalitat i expresidents del Parlament han aconseguit desactivar una perillosa bomba, com era la vaga de fam de 4 dels polítics presos suspesa a les poques hores. La cuina estava donant els seus fruits.”

“Sánchez tornava a tenir sort i de nou li salvava la campana. Ningú apostava fa una setmana que sortiria viu d'aquesta, però ho ha aconseguit. Encara que ha d'anar traient conclusions. En aquest vaivé constant en què sembla sumit, ha d'optar de manera definitiva per una direcció clara i definitiva. Amb valentia, audàcia, imaginació i generositat, de la mateixa manera que va ser capaç de fer Zapatero amb el denominat "conflicte basc". Llegir amb atenció l'última entrevista de l'ex president li pot indicar aquest camí. El conflicte català no es resol amb fórmules al Casado, Abascal, o Rivera, tampoc amb el sistema Rajoy. Només serà possible acceptant que hi ha un 80% de la seva població que es manifesta a favor del dret a decidir, que els polítics presos surtin al carrer i tinguin la menor sentència possible en el proper judici al Procés”.

¿Com es pot avançar? José Luis Uriz proposa un camí que es mou en l’horitzó “d’un nou acord sobre fiscalitat i una major comunicació entre els governs podrem buscar punts de trobada. També treballant a llarg termini perquè aquest país es converteixi en un Estat Federal Plurinacional, una nació de nacions”. És el seu punt de vista que, no coincideix amb els postulats de l’independentisme. Ni és el meu. Però, la seva reflexió té l’encert de situar en l’agenda política l’acceptació d’una realitat innegable: hi ha una àmplia voluntat política a Catalunya a favor del dret a decidir. A partir d’aquest punt el diàleg obert dijous passat ha de prosperar sense més línies restrictives que els interlocutors es vulguin imposar. En qualsevol cas, cap dels interlocutors ha de prefigurar, abans d’emprendre el diàleg, quines seran les respostes correctes i quines les incorrectes. No deixem perdre aquesta oportunitat. Tots els partícips en el diàleg han de ser valents i responsables. Si el diàleg avança en forma de propostes concretes serà evident, com diu en José Luis Uriz, “s'obre una nova etapa il·lusionant”.