L’Advent fa adonar-nos que el
temps d’espera acaba amb la rebuda del missatge joiós del naixement d’una llum
que il·lumina els que viuen a la fosca. L’encarnació de Déu en Jesús dóna
sentit a l’esperança perquè s’apropa un temps nou on serà possible
alliberar-nos de tot allò que empresona el cor i les injustícies que ens
oprimeixen. “Llavors es desclouran els
ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran. Llavors el coix saltarà com
un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat al
desert, han nascut torrents a l'estepa. La terra ardent és ara un estany, el
país de la set és ple de fonts d'aigua. En el clos on jeien els xacals, ara hi
creixen canyes i joncs. (Is 35, 5-7).
En una societat plena
d’interessos, de càlculs de beneficis o d’individualisme, els cristians
proposen un altre camí: l’acolliment de les persones, especialment les més
necessitades. Aquest amor és desinteressat i misericordiós. El que és important
són les persones, abans de tota altra consideració. “Si un home té cent ovelles i s’esgarria una, ¿no deixa les noranta-nou
per la muntanya i va a buscar l’esgarriada” (Mt 18,12)
Tot sovint anem atabalats,
capficats amb alguns dels problemes que ens preocupen, fins el punt de no tenir
temps per asserenar-nos i tenir capacitat per acollir als altres. Jesús ens
convida a dedicar un temps a retrobar-nos a nosaltres mateixos. Cal saber
aturar-nos i contemplar el nostre interior. “Veniu
a mi, tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar. Accepteu el
meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i tronareu
el repòs que tant desitjà-veu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega,
lleugera” (Mt 11, 28-30)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada