Fa uns anys, per unes dates com
aquestes, un bon amic em criticà, amb amabilitat i estima, la meva defensa a
construir mesquites pel musulmans. He trobat el que faig escriure llavors i
crec que val la pena reproduir avui, amb alguna reformulació, atès que el
populisme xenòfob està ben present en la nostra societat i s’estén. el riscmeves
consideracions en relació al tema de les mesquites. En aquell moment se’m
criticava que era massa benvolent i permissiu vers els musulmans. Atès que
aquesta religió qüestiona alguns aspectes de convivència i es presenta, en
determinades circumstàncies, com invasiva dels espais comuns. A partir d’aquesta
crítica vaig argumentar per què cal tenir una actitud oberta vers l’Islam i les
seves pràctiques religioses, especialment en relació a la construcció de
centres de culte musulmans.
El primer argument té a veure amb
el dret a la pràctica religiosa. Els musulmans, com qualsevol altre creient, té
el dret a viure i practicar la seva religió en llibertat i en condicions de
dignitat. No sempre és així. Els musulmans, molts dels quals han vingut amb les
darreres migracions, practiquen la seva religió en locals indignes. Aquesta
situació qüestiona l’exercici d’un dret constitucional fonamental: la llibertat
religiosa. La mateixa Constitució preveu que, en el cas que hi hagin obstacles
que impedeixen exercir una dret bàsic, els poders públics hauran de remoure’ls.
Per això, la manca de llocs de culte musulmans interpel·la als governants en la
mesura que han d’articular una política pública que permeti resoldre el dilema
d’exercir un dret bàsic en condicions. Les solucions tècniques són diverses i,
evidentment, totes elles han de preservar la mateixa condició
d’aconfessionalitat o laïcitat positiva de la Constitució.
La segona consideració,
relacionada amb l’anterior, fa referència a la valoració positiva que faig, com
a creient i persona religiosa, a la bondat que les persones puguin viure i
celebrar la seva fe. Les pràctiques religioses, en la mesura que tenen un
component social, són bones per la cohesió de la societat. Així, cal afavorir
que les persones creients puguin expressar la seva fe i donar-li una dimensió
social. Evidentment, l’exercici de tota pràctica religiosa ha de fer-se
respectant l’ordre social i les condicions que permeten la convivència. Això no
significa, deixar de criticar aquelles pràctiques religioses que puguin alterar
els valors compartís i el sentit comú que permet la coexistència des del
respecte de la diversitat.
La tercera consideració és més
pragmàtica. La indignitat dels llocs de culte dels musulmans alimenta els
arguments dels moviments polítics islàmics radicals i les corrents musulmanes
fonamentalistes partidàries de la no integració dels musulmans. Aquestes
visions excloents dificulten els processos d’integració i debiliten la cohesió
i alteren la convivència. I, en el cas de les visions polítiques radicals,
tenen una derivada important i perillosa per la seguretat del país: el
terrorisme islamista. Per això, és convenient adoptar polítiques públiques
religioses orientades a desactivar, en concret, aquestes fonamentalismes
destructius.
Aquests foren molt breument els
meus arguments escrits ara fa uns anys. Llavors, com ara, no pretenc convèncer
sinó contribuir a dialogar sobre un tema que es troba avui al centre del debat
social i polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada