L’Advent és espera; tot espera
evoca l’esperança. Esperem la vinguda del Nadal, sabem que el món coneixerà el
naixement d’un infant que, esdevingut persona adulta, ens proposarà un camí de
transformació del món i dels cors. La seva proposta representarà un capgirament
de la lògica de l’egoisme i la indiferència davant del sofriment, la solitud o
l’opressió.
Que les muntanyes duguin la pau al poble, que duguin benestar els turons.
Que els humils es vegin emparats, i salvats els fills dels pobres. (Salm 71)
Cada cop que fem una bona obra,
per petita i insignificant que ens pugui semblar, en aquell moment dignifiquem
la vida. Les bones accions aporten sentit a la nostra vida i poden contribuir a
que altres persones es sentin estimades, tingudes en compte.
“Déu meu, doneu al rei el vostre dret;
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils” (Salm 71)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada