Per Nadal un pas de pardal

Molts dels filòsofs de la postmodernitat estaven convençuts que la raó moderna havia desplaçat definitivament les religions a l’àmbit privat i que eren socialment irrellevants. Durant un temps els fets semblaven donar la raó al vaticini lliberal sobre la religió: s’havia tornat en un assumpte particular dels individus. No obstant, les dades sociològiques actuals aporten evidències que contradiuen els postulats de la fi de les religions. Ni s’ha donat la pretesa fi de la Modernitat, ni han desaparegut el fet religiós i les seves manifestacions. Tot el contrari: hi ha un ressorgiment del fet religiós, les seves expressions tornen a estar presents en mig de l’espai públic.

Aquests dies preparatoris del Nadal les referències religioses estan en l’espai públic. La religió segueix viva i continua essent un potent element dinamitzador dels sentiments de les persones. En aquests dies les persones obre el cor per percebre uns referents carregats de simbologia religiosa. Cal aprofitar aquests moments per parlar del sentit de la festa i el valor que té aquest temps d’espera per preparar el Nadal. Tenim unes dites que ens ajuden a explicar aquesta simbologia: “Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre". La llum comença a guanyar la nit. Nadal ha de ser la llum que ens permeti guanyar la fosca.