Hem de ser testimonis de la
veritat, en tot moment i en tot lloc. Això crea incomoditats perquè hi ha
moltes persones que no volen conèixer la veritat. Però nosaltres hem de saber
proclamar la veritat fins i tot allí on fer-ho resulta incòmode. “Se us enduran detinguts, us perseguiran, us
conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels
reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió donar
testimoni” (Lc 21, 12-13)
No podem perdre l’esperança. Per
més que les circumstàncies la semblin nega hem de treballar per ella. No podem
endurir el cor i donar-nos per vençuts. Creure en l’esperança ens salva
interiorment i ens obre el cor a creure que les adversitats no són definitives.
“Alceu el cap ben alt perquè molt aviat
sereu alliberats” (Lc 21,28)
El seguiment de la causa de Jesús
és la resposta a una crida. Algunes persones l’han sentit i decideixen fer el
camí proposat. És una resposta personal que comporta una nova relació amb els
aquells a qui m’envia. Aquesta crida canvia la vida i ens obre a estimar a les
altres persones en plenitud. «Veniu amb
mi i us faré pescador d’homes» Immediatament abandonaren les xarxes i se
n’anaren amb ell” (Mt 4,18-20)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada