Estem en temps d’Advent. És un
gran moment en el calendari litúrgic cristià. L’Advent marca l’inici del nou
any litúrgic i ens obre un període d’espera al gran esdeveniment del Nadal, el
dia que la comunitat creient celebra l’Encarnació de Déu. Aquesta opció divina de
viure entre nosaltres ens diferencia de les altres religions. El Déu que habita
entre la humanitat és la gran novetat del cristianisme. Gràcies a aquesta
encarnació Jesús serà el Crist que ens mostrarà el camí per vèncer la mort, ser
llum del món i proposar-nos un camí de salvació.
Però, perquè tot això sigui així,
aquest petit infant, que al néixer jeu en una menjadora de fusta, tornarà a la
fusta del patíbul per morir i després ressuscitar per vèncer els pecats que
anul·len la nostre capacitat d’estimar. Aquest ritual que comença litúrgicament
el Nadal i culmina en la festa Pasqual omple de sentit la vida de la comunitat
cristiana. La significació de la nostra fe transita entre des d’aquest temps de
Nadal fins la Pasqua. Ara ens preparem espiritualment per entendre el valor del
Nadal i explicar-ho a qui ens vulgui escoltar. Les festes nadalenques, a més de
la dimensió popular entorn al retrobament familiar, han de ser viscudes amb
joia i esperança per què sabem que aquell infant ha nascut per anunciar-nos una
bona notícia.
Ens hem de preparar per celebrar
el Nadal obrint el nostre cor a la contemplació del sentit d’aquesta festa.
Podem endinsar-nos en aquest temps d’espera mediant el que profetitzà Isaies “El poble que caminava en la fosca ha vist
una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país tenebrós. Tu,
Senyor, els has multiplicat, els has omplert d'una alegria immensa. S'alegren
davant teu com la gent a la sega, com els vencedors que es reparteixen el botí.
El jou que els afeixugava, la barra que duien a l'espatlla, el garrot del seu
opressor, tot ho has trossejat com el dia de Madian. Les botes dels soldats que
sotraguejaven la terra i els mantells rebolcats en la sang, tot crema alhora,
el foc ho devora. Perquè ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un fill
que porta a l'espatlla la insígnia de sobirà. Aquest és el seu nom: «Conseller
prodigiós», «Déu heroi», «Pare per sempre», «Príncep de pau»” (Is 9,1-5)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada