En una societat on molts dels
valors s’han difuminat la contemplació de la figura de Maria rebent l'anunci de
la seva maternitat o responent a la salutació d'Isabel pot ajudar-nos a
redescobrir els camins per superar la indiferència i el relativisme creixent.
De la figura de Maria sorprèn la
senzilla i simplicitat de la seva resposta a l’anunci de la seva maternitat "ha mirat la petitesa de la seva
serventa" (Lc 1, 48). No hem de fer una lectura pietista que confongui
petitesa amb docilitat o carrincloneria. La senzillesa de Maria és un escàndol
pel nostre món. La seva resposta no és dòcil, és acceptació perquè està al
servei d’una causa, la causa de Déu. La nostra societat, que tot sembla
mesurar-ho pel criteri del cost i del benefici personal, i que sembla
impressionar-se per les magnificències, tothom fa mèrits per convertir la seva
vida en una progressió contínua d'èxits econòmics, la resposta de Maria és un
canvi de paradigma. Maria, a partir de la seva condició de serventa, donà
testimoni d'uns altres valors com opció de vida. Ella evidencia que l'amor de
Déu es manifesta en els petits i en els senzills del món.
La seva actitud em recorda a la
de Samuel a la crida de Déu. És un llarg passatge, a la part final (1Sa 3,8-10)
“el Senyor va cridar Samuel per tercera
vegada. Ell es va llevar, anà on era Elí i li digué: -Sóc aquí. He sentit que
em cridaves. Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a
Samuel: -Vés, torna-te'n a dormir i, si algú et cridava, digues: «Parla,
Senyor, que el teu servent escolta.» Samuel se'n tornà al seu lloc a dormir. El
Senyor va entrar, se li acostà i el cridà com les altres vegades: -Samuel,
Samuel!. Ell va respondre: -Parla, que el teu servent escolta.”. Estar
atent, deixar-se interpel·lar, reconèixer la crida de Déu, disponibilitat,
acceptació i afirmació: aquí hem teniu.
Maria sempre estarà disponible
per fer la voluntat de Déu com estigué disponible per acollir la seva
maternitat. "La meva ànima magnifica
el Senyor" (Lc 1,46) en les paraules de Maria no hi ha cap rebuig al
compliment de la voluntat divina. Ella no posa ni condicions ni reserves a
l'amor de Déu. ¿Sóc capaç de fer el mateix?. La disponibilitat no és un valor
de la nostra societat. Els cristians d'avui tendim a estimar com a intercanvi
d'amor, però no de manera gratuïta i permanent. Maria ens parla de la seva
experiència de Déu, perquè la resposta a Déu l’omple de joia "el meu esperit celebra el Déu que em
salva" (Lc 1,47). La joia surt de la disponibilitat d'acollir la
voluntat de Déu. ¿Com hem troba Déu?, ¿estic disponible a sentir la seva
crida?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada