Els cristians creiem que malgrat
les infidelitats en l'amor al germà Déu es lent en el càstig i ric en el seu
amor. Perquè, sempre hi ha el seu generós perdó. Al llarg de la historia de la
salvació s’observa com Déu a traves de profetes i els signes dels temps ha
recordat a la humanitat quina ha de ser la seva fidelitat en el camí de la
salvació. Sempre dóna una segona oportunitat per redreçar-se quan el pecat ens
ha enemistat amb Ell. Quan l'Aliança semblava corrompuda Jesús, que experimenta
el sentit de saber que Déu és Abbà, estableix una nova Aliança estable i ens indica
quin és el seu camí. Aquest resum abreujat de la pròpia historia de la salvació
em serveix per parlar de la salvació en la història. Perquè l’Aliança de Déu
amb la humanitat es dóna en la història i en un temps històric que té passat,
present i futur.
Avui vivim temps convulsos. Són
moments de grans canvis socials, culturals i econòmics. També haurien de ser
moments de canvis profunds en el sistema polític, però aquests no es donen amb
la claredat que hom espera. La política ha perdut part de la seva capacitat per
interpretar el que passa, proposar alternatives i controlar els diversos agents
i actors que configuren el futur. Per això no es cap casualitat que hi hagi
persones indignades que no accepten resignadament la realitat perquè se’ls nega
la possibilitat d’un futur tranquil. Aquestes persones no es conformen amb una
acceptació resignada de la realitat. Hi ha un descontent que ha
d'interpretar-se pausadament. No es pot desqualificar a qualsevol indignat que
protesta dient que són anti-sistemes. No, no és així. Per que, en tot cas, sí
que són persones que s'han quedat fora o en la perifèria del sistema per culpa
de la cobdícia i manca d'ètica d’aquells persones que controlen el sistema. Els
vertaders anti-sistema són els personatges que Jeffrey D. Sachs identifcà com
les persones que han provocat la fallida del sistema de benestar construït, amb
molt esforç, pels nostres pares; són las mateixes persones que, en lloc d’estar
afectades per la crisi encara se’n beneficien.
Per això no és estrany que el
present sigui temps d’indignació. Però també hauria de ser temps de nous valors
i de revolta. El magisteri de l’Església catòlica ha reiterat que calen nous
valors en el sistema econòmic i social. Hem d'acollir la seva proposta de
valors perquè ajuden a humanitzar la societat i a reconciliar-nos amb Déu. Però
també ha de ser un temps per la revolta. Cal treure els nous mercaders que han
ocupat el temple de la política. Persones corruptes o insensibles de cor que
s’aprofiten del valor de la democràcia i de l’espai polític. Persones que han
fet de la política una negoci a favor dels seus interessos i els interessos
dels seus amics. Persones que legislen per afavorir els lobbys que els han
promocionat a l’escó polític amb importants aportacions per la campanya
electoral o pel seu lucre personal.
Cal un nou acord social per
recuperar el sentit de la política. La indignació, junt amb la revolta i el
renovellament ètic necessiten de l’espai polític. Ara per ara, no tenim altres
canals. El que cal és millorar la qualitat de la democràcia i dignificar la
política. Per això ens cal escoltar les veus que criden a la indignació i a la
revolta des dels campaments de les places de les nostres ciutats Quan demanen
una oportunitat per viure dignament ens estan parlant a les nostres
consciències. Per això, en aquests moments de tribulació és important que
aquestes persones sentin al seu costat la veu solidària de les persones que,
com feu el Bon Samarità, no passen indiferent davant dels que pateixen. És un
moment privilegiat per renovar la fidelitat misericordiosa de l’Església en el
nostre temps històric. L’Església ha d’estar al costat dels indignats perquè
Jesús també s’indignà amb els mercaders del Temple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada