L’experiència vital
de les persones necessita basar-se en la confiança. Sense ella, tot és molt
incert i la seva absència dóna inestabilitat. Les persones hem d’aprendre a
confiar i això ens ajuda a vèncer l’egoisme i ens aporta humilitat. Fiar-se
dels altres és reconèixer que som limitats i que necessitem de l’estimació de
les persones per seguir el nostre vital. “Us
he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions,
però tingueu confiança: jo he vençut el món” (Jn 16,33)
Ben segur que viurem moments de
tribulacions i incerteses. En aquestes situacions pensarem que res té sentit i
que les esperances se’ns fan fonedisses. Però no hem de defallir perquè no
estem sols. És en aquests moments quan experimentarem la força de l’esperit que
ens sostindrà i ens farà entendre el sentit de tot.
Senyor, vau fer caure una pluja abundant
per refer els vostres camps esgotats;
Vau allotjar-hi la vostra família.
Instal·làreu els pobres, Déu nostre
al país fèrtil del vostre patrimoni.
Salm 67
Els seguidors de la causa de
Jesús han de ser fidels a la seva paraula, font de veritat. Estem en el món
sense prioritzar la mundanitat en la nostra vida. Vivim en el món, som del món,
però proposem uns nous valors que proposem una felicitat que dóna sentit a la
vida. “Ells no són del món, com jo tampoc
no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula. Tal com tu m'has
enviat al món, jo també els hi he enviat”. (Jn 17,16-18)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada