Cada persona hem de
ser testimonis de les nostres creences. Hem de testimoniar allí on visquem, en
el nostre treball i en les nostres relaciones amb les altres persones. Ho hem
de fer-ho sempre, fins i tot quan tot sembla que estigui en contra i sigui
hostil a les nostres creences. “Déu envià
un home que es deia Joan. Vingué a donar testimoni de la Llum, i a preparar un
poble per acollir el Senyor” (Jn 1,6-7, Lc 1,17)
Cada religió té una
sentència que resumeix sintèticament com hauria de ser el comportament
desitjable de les persones. En el cristianisme, l’amor als altres és la gran
síntesi del seus principis fonamentals i ens orienta sobre com ens hem de
comportar amb els altres ¿Què hem fer? La resposta és senzilla: no fer-los el
que no volem que ens facin a nosaltres. “Feu
als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei
i els Profetes” (Mt 6, 12)
Les persones hem de ser coherents
i dir el que pensem, així com el nostre pensament ha d’estar en consonància amb
les nostres creences i els principis que ens sostenen. Les aparences enganyen,
tot i que poden ajudar a entendre com són les persones, l’important és el que es
fa i com s’actua. “Guardeu-vos dels
falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d'ovella, però per dintre
són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu”. (Mt 7,15-16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada