Als seus inicis, els cristians
eren identificats com aquells que s’estimaven. L’amor presidia les seves
relacions i com actuaven socialment. El seu exemple d’estimació portava a molta
genet a interrogar-se sobre qui eren, en què creien. Però la temptació és
tancar-nos coma grup i individualment oblidant-se que l’amor ha de ser el
nostre signe distintiu. “Jo els he fet
conèixer el teu nom, i els el faré conèixer més encara, perquè l'amor amb què
m'has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui” (Jn 17,26)
La raó ens il·lumina per
comprendre moltes coses, però no tot s’explica per la raó. Hi ha una part de la
vida que l’experimentem interiorment, de de la profunditat del que som. Allí
descobrim la importància de la vida interior que ens infon l’alè que ens sosté.
És l’esperit el que ens reconforta i ens ajuda a comprendre el sentit de la
vida. “Quan vindrà l’Esperit de veritat, us guiarà
cap el coneixement de la veritat sencera” (Jn 16,13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada