L’Institut Català de Finances ha condonat el deute de 9,2 milions d’euros del grup Zeta

Allò que bona part dels partits catalans havia criticat amb el govern de Madrid d’haver pagat amb diner públic els deutes d’alguns bancs ara la Generalitat, a través de l’Institut Català de Finances, ho ha fet condonant el deute que el grup Zeta tenia amb l’Institut Català de Finances. Alguns poders mediàtics estan aigualint aquesta notícia fins el punt que sembla que no hagi passat. Per sort, l’activitat parlamentària ha estat alerta a aquest tripijoc. El parlament ha aprovat la sol·licitud de compareixença del conseller delegat de l’Institut Català de Finances (ICF), Josep-Ramon Sanromà, a la Comissió d’Economia i Hisenda perquè informi sobre “l’acord de quitança d’una part del deute que el Grupo Zeta tenia amb l’ICF”, uns 9,2 milions d’euros, a petició de la CUP. Curiosament aquesta compareixença ha estat aprovada amb els vots favorables de CatECP, PSC, PP, Cs, CUP i l’abstenció d’ERC i JxCat. La CUP ha reclamat al Departament de la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda “transparència” sobre aquest organisme, de titularitat pública, i que doni explicacions “sobre els motius que han portat a l’ICF a renunciar al cobrament del 70% del total del deute”.

La CUP ha explicat que van demanar informació sobre el procediment que s’havia fet servir i d’acord amb quina legislació. Des del Departament de Vicepresidència i d’Empresa i Hisenda se’ls ha argumentat que les entitats subjectes a la normativa d’ordenació i disciplina de les entitats de crèdit estan obligades a guardar reserva de les informacions relatives a operacions dels clients. En concret es diu “Les entitats i altres persones subjectes a la normativa d’ordenació i disciplina de les entitats de crèdit estan obligades a guardar reserva de les informacions relatives a saldos, posicions, transaccions i altres operacions dels seus clients sense que les mateixes puguin ser comunicades a tercers o objecte de divulgació”. Davant de la demanda de transparència la única resposta és silenci i més silenci. No s’explica, emparant-se amb la confidencialitat de les dades, de quina manera els diners públics han quedat afectats per aquesta quitança del deute i, sobretot, quines són les raons d’aquesta decisió. Tota la venda del grup Zeta ha estat envoltada de moltes suspicàcies perquè, alhora de prendre la decisió de vendre el grup, enlloc de fer-ho al millor postor s’ha fet a un grup més procliu als interessos del poder i amb un cost econòmic important pel sector públic.