Cal retornar a la política

Aquests dies es parla molt de política. Alguns dels comentaristes polítics habituals afirmen solemnement que la política ha tornat als ajuntaments perquè molts ajuntaments s’han constituït gràcies als pactes entre partits. Realment, ¿és això política o és un simple posar-se d’acord per repartir el poder? Més aviat penso que els segon. ¿On són els pactes per la governabilitat dels ajuntaments on s’han pactat les alcaldies?. No hi són. Molts d’aquests ajuntaments diuen que ja tindrien dies per posar-se d’acord sobre l’agenda de govern. Estranya manera de pactar. No fa masses anys, el moviment dels indignats reclamaren des dels carrers una nova manera de fer política; les enquestes del CIS avisen de manera reiterada l’elevada desconfiança ciutadana amb la política; s’han constituït els ajuntaments com expressió de la política local i els ciutadans reclamen que la política controli l’espai econòmic. En qualsevol cas, la política està dins de la saba de la societat. És l’acció política el que permet que les persones articulin la convivència de forma pacífica i dialogal. Fora de la política és difícil organitzar l’amistat cívica. Però, pel que sembla la política haurà d’esperar a temps millor. Ara, del que es parla és de poder.

En l’origen de la política hi ha la indignació. La política és una resposta moral a una situació que es vol modificar perquè es considera inacceptable. En això, l’actitud dels indignats és política perquè, en el seu origen, és la denuncia d’una situació que no s’accepta i es vol canviar. És a partir d’aquesta indignació quan es comença a articular l’espai polític a través de mediacions pròpies i particulars. Però això porta conflictes, perquè algunes d’aquestes mediacions es consideren imperfectes. És probable o cert perquè moltes d’aquestes mediacions foren pensades i articulades en un temps històric que ja no és. Ara és temps d’apel·lar a la creativitat i pensar noves formes i estils de fer política. Però sense oblidar mai que política és sempre una resposta moral.