El
primer de Maig es pot considerar una festa global. En tots els països, els
treballadors celebren aquesta festa commemorativa de les seves lluites per unes
condiciones laborals més dignes i una societat més justa. Aquesta festivitat és,
en primer lloc, una festa reivindicativa. Els treballadors de qualsevol país
aprofiten el Primer de Mig per denunciar amb més força i convicció les enormes
precarietats que nafren les condicions de treballs de moltes persones. Però també
és una festa plena d’esperança. Els treballadors es mobilitzen aquest dies perquè
esperen que la seva força serveixi per avançar cap unes millors condicions en
el treball. Es tracta d’una lluita desigual. La situació dels treballadors és
molt diferent segons els països. Però, en tot cas, sempre hi ha motius per
pensar que el futur serà millor i que servirà per reparar les desigualtats o
injustícies del present. És una esperança sostinguda en el convenciments dels
progressos fets en el passat.
Ara
la crisi econòmica ha fet més necessari la lluita per la justícia social. A
Europa molts dels guanys assolits per l’Estat del Benestar construït després de
la segona Guerra Mundial s’estan perdent sota dures polítiques de ajustaments econòmiques. Dóna la impressió
que el que havien de ser uns ajustos necessaris per actualitzar el sistema de
benestar, s’ha convertit en un intent de liquidació en tota regla d’aquest
estat. En altres països, lluny d’assolir els beneficis d’unes condicions justes
de seguretat social com s’ha fet a Europa la precarització de les condicions de
treball ha situat als treballadors al llindar de noves formes d’explotació. Per
tot això, a més de recordar avui aquestes circumstàncies, és necessari seguir reclamant
unes condicions de treball justes i dignes per tots els treballadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada