Glosses per la vida quotidiana

Els creients cristians confessem un Déu que viu en la història de la humanitat estimant a les persones. En altres religions la idea de la divinitat és tot una altra. En algunes, fins i tot Déu ordena batlles i l’ús de la força per estendre la fe. El Déu cristià és una divinitat encarnada, que pren la condició humana assumint la seva naturalesa. Déu és amb nosaltres i per això nosaltres estem en Déu. “La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel, que vol dir Déu-és-amb-nosaltres”. (Mt 1,23)

L’amor ha d’estar present en les relacions humanes. Les persones ens hem d’ajudar en tot moment. La maledicència no és pròpia d’una relació humana madura. Com tampoc la crítica ràpida i fàcil. Maldir i criticar als demés no és propi de l’estimació que cal tenir entre les persones. “¿Per què, doncs, veus l’estella dins l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que tens dintre el teu ull? ¿Com li pots dir “Germà, deixa’m, que et trauré aquesta estella de l’ull”, si tu no veus la biga en el teu. Hipòcrites”.(Lc 6,41-42)