Usurpació de la memòria

Aquest any es commemora els 40 anys del primer 11 de setembre de la democràcia. L’any 1976, en l’albada de la transició política, molts catalans ens trobàrem a la plaça Catalunya de Sant Boi de Llobregat convocats per les forces polítiques catalanes. Fou una festa cívica sota els eslògans que havia consolidat l’Assemblea de Catalunya “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. La plaça fou un clam a favor de la defensa la democràcia i la llibertat nacional de Catalunya. Amb entusiasme, fervor, identificació i comunió els assistents, gent de totes les edats, orígens i procedències, ens trobàrem reconfortats i encoratjats per les intervencions de Jordi Carbonell, que parlà en nom de l’Assemblea de Catalunya, Miquel Roca com a representant del Consell de Forces Polítiques de Catalunya i Octavi Saltor, en representació dels grups de l’oposició franquista no integrats en els organismes unitaris. Els tres oradors representaven la Catalunya plural, unitària i pactista.

Ara, 40 anys després, la commemoració de la memòria d’aquest esdeveniment ha estat usurpada per tres grups Esquerra Republicana de Catalunya, Podem i la CUP que, de forma unilateral pretenen fer seu aquest record. Un immens error polític. El camí cap a la independència de Catalunya necessita la màxima unitat de les forces polítiques i un ampli consens que permeti representar el conjunt de sensibilitats de la societat catalana. La recordança de la celebració del primer 11 de setembre hauria estat una ocasió extraordinària per reafirmar la unitat catalana en la consolidació del camí cap a la independència. Però tres forces polítiques, molt importants en l’univers polític actual, han deixat passar aquesta oportunitat i han posat en primer pla les seves especulacions tàctiques per ocupar el poder a Catalunya. Intueixo que l’escenificació d’aquest acord tripartit va més enllà de la commemoració d’una simple efemèride i és un avís, a les forces polítiques catalanes marginades el proper divendres 9 de setembre a Sant Boi, que per alguns el futur polític de Catalunya només és cosa de tres.