No sóc trending topic

Aquest complicada paraula de trending topic serveix per definir el que no sóc. Res del que he escrit ha tingut mai la categoria de trending topic que, en llenguatge més col·loquial pot definir-se com matèria del moment o tendència del moment. Aquestes paraules són unes de les més repetides pels oracles de les xarxes socials i ens els medis de comunicació que cada dos per tres ens anuncien que tal o qual tema és el trending topic del dia. Aquestes paraules conformen en una llista dels 10 principals que apareix en les cerques de la mateixa xarxa, perquè l'usuari sàpiga quins són els temes dels que s'està parlant més en aquell instant. Els temes del moment tenen el seu origen en les etiquetes, els denominats hashtags, que s'utilitzen per classificar les piulades i apareixen marcats com a temes principals en el lateral esquerre del lloc web de Twitter.  A tall de curiositat he mirat quins són els 10 primers trendig tòpics a Espanya aquest dimecres segons Trendinalia Worldwide. La classificació ordenada de més a menys és: #FelizMiercoles, #PelisConBar, #SiHubieraEspinas, #CorcueraEC, #HSM2, #EnElPuntoDeMira, #PartidazoTebas, #LoLHonor3, #ChiringuitoXavi i Juanpi. Com es pot comprovar, hi ha un gran nivell intel·lectual en els temes triats.

No sé si les meves amistats disminuiran perquè el que escric no és,  ni en tinc ganes que esdevinguin trending topic. No tinc massa coneixement de qui em llegeix, molts cops tinc la impressió que Sembla que escric per la invisibilitat informativa. Fonamentalment escric per aclarir-me i estar en pau en mi mateix. La satisfacció a l’esforç d’escriure me la proporcionen algunes persones que, sense deixar rastre de la seva visita en la xarxa, em comenten que han vist el que he escrit i opinen sobre els meus comentaris. En aquests moments, reconec que em sento complagut perquè veig que l’esforç d’escriure no es va. Ben segur no marcaré mai cap tendència, en part perquè m’agrada parlar de temes que poden considerar-se de la perifèria de l’interès informatiu o incòmodes perquè no valoro si sóc, o deixo de ser, políticament correcte. Sempre he dit el que pensava, així m’ha anat. Però, asseguro al meus anònims lectors que no deixaré de fer-ho. M’agrada ser fidel a les meves idees, encara que no sigui mai trending topic del dia.