Davant
la frenètica vida quotidiana hem de saber trobar, o crear, espais de silenci.
Aquests són moments per gaudir de la contemplació del que som, el que fem o hem
deixat de fer i així, pas a pas, construir el sentit de la vida personal. Són
moments d’obertura sincera al cor que ens permeten descobrir les nostres
fortaleses o febleses interiors que ens han d’ajudar a seguir caminant estimant
als demés. “Ensenyeu-nos a comptar els
nostres dies per adquirir la saviesa del cor. Calmeu-vos, Senyor, ¿què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents” (Sl 89)
Creure
és comprometre’s personalment. Podem escoltar les opinions d’altres persones,
podem deixar-nos influir pel seu pensament, però al final sempre hi ha una
resposta personal. Des del cor sincer hem de respondre a la invitació de Jesús
de seguir-lo. “¿Qui diu la gent que sóc
jo? ... I vosaltres ¿qui dieu que sóc?”(Lc 9,18-22)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada