Ahir,
en el partit que jugava el Barça amb el Celtic de Glasgow, un amic meu va veure
un musulmà vestit amb una samarreta del Barça fent la pregària de la nit. Eren cap les nou del vespre, feia quinze
minuts que el partit havia començat i discretament, mig amagat per un columna,
totalment descalçat feia el ritual complert de la pregària.
Aquesta
imatge, ben curiosa i sorprenent, pot disparar totes les actituds comprensives
del món, fins a l’extrem de demanar, imbuïts d’una actitud defensora de la
diversitat religiosa, habilitar un espai
en el camp del Barça on els musulmans culés puguin pregar si els horaris del
futbol són coincidents amb els temps de pregària.
Res
a dir, però aquesta iniciativa fora molt desafortunada. Perquè el que veié el
meu amic té una altra possible lectura. La religió d’aquest musulmà pietós,
digne de lloança per la seva fe, li permet diferir l’horari de pregària si les
circumstàncies no permeten fer-la en bones condicions. Ah, això canvia
totalment la perspectiva de l’anàlisi i de la bondat de cor. De tal manera que
hom pot sospitar que el bon musulmà amb la samarreta del Barça, pot ser el que
pretenia amb tota naturalitat era afirmar que ell estava allí i que pregava on
li donava la gana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada