Hi
ha la dita que s’agafa abans a un mentider que a un coix. És ben cert. La
veritat ha de presidir les relacions entre les persones. Dir la veritat és
tenir respecte per els altres. La veritat ens fa lliures. Res pot restar amagat
a l’escrutini. “No hi ha res amagat que
tard o d’hora no sigui conegut i entès” (Lc 8,17)
Si
som bones persones, les altres persones ho agrairan. No cal ser un heroi o comportar-nos
com els ídols populars, només cal actuar amb rectitud, seguir els camins de la
veritat procurant fer el bé i estimant als demés. Somriure i ser amable amb els
altres, procurar no tenir comportaments poc sincers o no estimar a les persones
que ens envolten i aquells que no veien. “Feliços
els homes de conducta irreprensible, / que segueixen la llei del Senyor. / Feu-me
entendre la vostra llei, /que la vull guardar amb tot el cor”(Sl 118)
L’amor
tot ho pot, ell mou el cor de les persones a fer el bé. La salvació, sigui quin
sigui el sentit que li donen a aquest nom, neix de l’amor als demés, de la
misericòrdia que anima a preocupar-se per les altres persones sense preguntar
qui són i d’on venen. “El que jo vull és
amor i no ofrenes de víctimes. No he vingut a cridar els justos, sinó els
pecadors”(Mt 9,13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada