Funcions de la vida intel·lectual

En el II Congrés de Qüestions de Vida Cristiana, celebrat al monestir de Santa Maria de Montserrat, el professor Francesc Torralba presentà el que per ell eren les funcions bàsiques de la vida intel·lectual. Són deu propostes que, quasi bé reduïdes als seus anunciats, permeten entendre el paper que poden fer avui els intel·lectual catòlics en la societat contemporània. Aquestes funcions són:

1. Cartografiar el moment present. Es tracta d’escoltar el batec del temps, l’esperit del temps. Ensumar el que passa.
2. Recrear lingüísticament l’herència rebuda. Traduir al món d’avui la tradició. Es tracta de fer entenedora aquesta tradició.
3. Defensar la racionalitat. En un moment de dissolució de la raó cal defensar-ne la seva necessitat. La raó és un lloc de trobada i un estímul pel diàleg.
4. Crear ponts amb tradicions i sensibilitats diferents. Afavorir la cultura de l’encontre. Identificar el que ens uneix i el que no.
5. Esdevenir un crit profètic en defensa dels més vulnerables. La no neutralitat davant la injustícia. Actuar per combatre les  vulnerabilitats.
6. Exercir el discerniment crític. Assumir els límits de la pertinença eclesial. Practicar la correcció fraterna com a servei eclesial.
7. Aspirar a la visibilitat. Ser audaços per testimoniar la fe. Saber estar present en la societat contemporània de manera clara i comprensible. No sé covards, però tampoc temeraris.
8. Assumir compromisos. No defugir cap compromís per impulsar el que creiem. Evitar el puritanisme no voler prendre partit.
9. Reconèixer i estimar la cultura laica. Escoltar i dialogar amb els pensadors laics i ateus, sense por i amb humilitat.
10. Conrear la virtut de l’esperança. Defugir el nihilisme històric de pensar que no hi ha res a fer. Hi ha moltes coses a fer i tot és possible. Presentar l’esperança que es nodreix de l’experiència Pasqual.