Tenir poder és una gran temptació que sedueix a moltes
persones. Amb el poder els individus creiem que som forts i podem imposar el
que pensem als altres. Però el poder fa perdre l’oremus i entabana el cervell.
Quan el poder no és per servir als altres, llavors es converteix en una idolatria
perillosa. “Tot això t’ho donaré si et
prosternes i m’adores” (Mt 4,9)
¿Sabem perdonar? Més d’un cop tinc la sensació que no.
Sovint tinc la sensació de que el meu cor té un punt de rancúnia o ressentiment
amb algú que considero que m’ha ofès. L’exercici del perdó ens fa més persones,
perquè és, en definitiva, una mostra d’amor al altres. Davant una ofensa no es
reclama venjança o revenja, sinó perdó perquè l’amor de Déu perdona també les
nostres faltes. “Perdoneu les nostres ofenses tal com nosaltres perdonem els qui ens han
ofès” (Mt 6, 12)
La pregària de petició manifesta un desig interior.
Podem pregar per moltes coses i també per nosaltres mateixos. Podem confiar a
Déu la cura del nostre esperit un cop hem descobert les nostres mancances.
Necessitem tenir aquesta confiança per ser millors persones i poder estimar
totalment als altres. “Déu meu, creeu un
mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit fer. No em llanceu de la vostra
presència, ni em prengueu el vostre esperit sant” (Sl 50)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada