Cada dia tenim moltes oportunitats per ser bones persones. És fàcil fer bones obres o acollir en el cor bons consells. No cal ser molt agut per adonar-nos de les situacions en que tenim ocasió de fer el bé. Si ens aturem i meditem sobre aquests moments omplirem de pau i joia el nostre cor. “Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s’asseu al ròdol burleta dels descreguts. Estima de cor la llei del Senyor, la repassa meditant-la nit i dia”.(Sl 7)
Amb la dita popular “Que Déu faci més que nosaltres” expressem la consciència de les limitacions humanes. Aquesta humilitat ens ajuda a descobrir que sovint necessitem ajut per vèncer les dificultats o contrarietats que la vida estén davant nostre. Hem de confiar que més enllà de nosaltres trobarem l’ajut i el consol que cal. “En vós, Senyor, m’emparo, que no tingui un desengany, traieu-me del llaç que m’han parat, vós que em defenseu”. (Sl 30,2.5)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada