La fe és un do. No es fonamenta en la raó, però
necessitat d’ella per ser intel·ligible. També és una ce gtrca pacient del sentit
final del transcendent absolut que és Déu. Per això cal alimentar l’ànima amb
dons espirituals a fi de trobar Déu quan es deixa trobar o suportar la seva
aparent absència. “Demaneu, i Déu us
donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui
demana, obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca, li obren” (Mt
7,7-8)
Les persones hem de viure reconciliades amb els
altres. No podem haver-hi rancúnies que enterboleixen les relaciones humanes.
Cal esforçar-se a fer les paus i restablir els ponts de convivència.
L’amabilitat és una virtut bàsica per vèncer els enutjos i els menyspreus entre
les persones. “El qui s’enfadi amb el seu
germà serà reu davant el tribunal. El qui digui el seu germà una paraula de
menyspreu serà reu davant el Sanedrí i el que l’insulta acabarà al foc de
l’infern” (Mt 5,22)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada