Estimar és compartir la vida amb els altres. Compartir la vida és sentir com a propis els patiments que tenen les persones i saber compartir generosament amb elles les riqueses i fortunes personal. Els seu infortuni ha de ser insuportable a la nostra consciencia. “Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mí” (Mc 10,21)
¿Amb quina actitud vivim la vida? ¿Què fem? ¿Com ens comportem? ¿Com ens relacionem amb els altres?. Cada dia podem fer-nos aquestes preguntes i examinar, quan s’acaba la jornada, com ha anat el dia. A la nit, que la fosca ens ajuda a examinar la consciència, podem revisar si, en lloc de criticar als altres i voler senyalar les seves mancances, els hem acollit i els hem ajudat a créixer com a persones. Ens podem preguntar; ¿què he fet per millorar com a persona? “L’home que viu honradament veurà la salvació de Déu” (Sl 49)
Ha començat la Quaresma. Temps de reflexió personal per preguntar-nos si estimem prou o si som sol·lícits a les necessitats dels altres. Durant el camí cap a la Pasqua podem adoptar alguna pràctica que ens ajudi a perseverar en l’ascesi persona per preparar l’esperit a l’amor que és vida i dóna vida. “Quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t’ho recompensarà”. (Mt 6,3-4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada