Pregària dels esclaus del treball

Avui no escriuré totalment el text. Aprofito les paraules escrites com una oració publicada per Michel Qoist a final dels anys 50 del segle passat. Pot ser les paraules poden semblar passades de moda, però el conceptes que expressen són plenament vigents. Sóc d’una generació que ens férem grans en la fe amb llibres com les Pregàries de Qoist. Gràcies a obres com aquestes descobrirem un Déu que ens estimava a fons i que, en lloc de condemnar-nos, ens convidava a viure plenament estimant als altres. D’aquest llibre he escollit una pregària nocturna que és una oració i un “crit de revolta, allargassada, dels homes esclaus del treball”. Amb la pregària les persones oferim la “humiliació i la pena de cadascun” així com “la lluita de tots”.

Davant “la sofrença dels treballadors perquè els seus germans siguin alliberats” el creient demana a Déu “il·lumina’ls amb la teva llum” i “que siguin lúcids en el seu conflicte, que siguin justos en el seu combat, que siguin generosos en el seu do” i que “sapigueu, sobretot, que el món millor per construir, interessa al teu Pare”. La pregària acaba demanant a Déu que purifiqui el cor dels treballadors perquè “es batin per amor, i que lliures i ufanosos, puguin oferir al Pare, al final del temps, el Paradís que amb tu hauran bastit amb les seves mans”. La senzilla pregària de Quoist segueix tenint sentint per els homes i dones d’avui.