Islam, comunitat i individu

L’Islam és una religió on la comunitat té un gran pes. Ho és tot. Fins i tot, dóna la impressió que l’individu està supeditat a la comunitat, i a voltes anul·lat pel que aquesta decideix. Això explicaria situacions en les quals la voluntat de la persona queda condicionada per les decisions que prenen els que, com en moltes les religions, es presenten com interpretadors de la comunitat. Són aquests intermediaris els que expliquen l’Alcorà i obliguen els individus a actuar, en certs moments, de manera dramàtica sota la promesa de futures recompenses en l’altra vida. La comunitat apareix dirigida i mediatitzada per nous profetes intel·lectuals.

Malgrat l’accentuació de l’individualisme associada a la mundialització de la cultura contemporània la comunitat mediatitzada segueix substituint la lliure interpretació i la decisió dels individus. La societat en xarxa ha reforçat aquesta dimensió de l’Islam i permet resoldre, encara que malament, les tensions entre la comunitat i l’individu. Aquest assumeix un nou protagonisme, enfront la comunitat. Per exemple, pot decidir vincular-se menys a la mesquita del seu barri i participar en una mena d’Umma virtual gràcies a la xarxa. La nova mesquita virtual aprofita les connexions per seguir anul·lant l’individu a partir de la manipulació de la seva voluntat. Tot resta fora de control. Així el musulmà pot radicalitzar-se a través dels predicadors islàmics, rebre consignes i començar a practicar la islamització de la societat al seu gust i quan li plagui.

És evident que cal combatre i defensar-nos d’aquesta radicalitat incontrolada. Hi ha institucions que tenen prous mecanismes per saber el què circula pel ciberespai. Però, la millor mesura preventiva és actuar sobre les bases que contribueixen a fomentar aquests comportaments radicals. En primer lloc, cal promoure un Islam obert, il·lustrat, amb una teologia sensible al pensament contemporani i preocupat per l’individu més que la comunitat. En segon lloc, no s’ha de demonitzar l’Islam per més notícies alarmants que ens envoltin. Cal respectar l’Islam perquè és una religió portadora de valors universals que cal conèixer i promoure. Finalment, cal acollir els musulmans en els països occidentals no amb recels i prohibicions. Les societats occidentals han d’entendre i assumir el canvi del perfil religiós de les seves societats i, sense renunciar a cap dels seus signes propis d’identitat basats en la tradició cristiana, comprendre que l’Islam és una religió practicada, en moltes ocasions en condicions de penúria, per un important nombre dels seus conciutadans. Només així, els musulmans occidentals es sentiran membres d’una societat, que també és la seva, que també els considera ciutadans