El gran soroll de la vida contemporània confon i
distreu quan busquem els referents sòlids que permeten entendre el sentit de la
vida. Sovint cerquem respostes a preguntes, però no sempre trobem immediatament
allò que busquem. Hem de saber discernir i deixar-nos guiar per consells de
bones persones que trobem en el camí de la vida. “El que begui de l’aigua que jo li donaré, diu el Senyor, mai més no
tindrà set, l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà
sempre dintre d’ell per donar-li la vida eterna” (Jn 4,11.14)
¿Què he de fer per ser una bona persona? ¿què he de
fer, sí sóc cristià, per considerar-me un bon creient?. La resposta és senzilla
i entenedora: estimar als demés. El que vol dir: ser honrat, ser just per
practicar la justícia, ser misericordiós i compassiu amb el sofriment dels
demés, i compartir les riqueses personals amb els altres. ¿Qui podrà estar-se a casa vostra? ¿Qui podrà viure a la muntanya
sagrada? El qui obra honradament i practica la justícia. (Sl 14,1-2)
La joia de viure neix de la plenitud que brolla del
convenciment que la vida té sentit més enllà d’allò que atrapa el pensament o
entristeix l’ànima. Més enllà de la vicissituds, alguns dures d’assumir, la
vida presenta moltes oportunitats per derrotar tota mena de tristor i les nits
vitals que empresonen. Estimar els altres amb donació, entrega i passió
alimenta la pau interior i és motiu de joia. “Senyor, vós m’ensenyeu el camí que a la vida: joia i festa a desdir a
la vostra presència” (Sl 15,11)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada