La situació del fet religiós en la societat
contemporània convida a pensar la laïcitat en claus diferents a com ho feu el
pensament il·lustrat dels segles XVIII-XIX o el pensament polític del XX. En
els temps revolucionaris de la Il·lustració no hi havia espai per a incorporar
el cristianisme i les seves esglésies en el nou paradigma cultural. Existia
massa distància entre els pensadores il·lustrats i els teòlegs. Els il·lustrats
volien alliberar a les persones del pes de la tradició cristiana perquè negava
la possibilitat de la raó. Però, dos-cents anys després, el panorama ha canviat
profundament. La raó no ha transportat a la humanitat al paradís i les
tradicions cristianes han utilitzat els principis il·lustrats per repensar la
seva identitat i oferir explicacions plausibles de les seves creences.
La modernitat religiosa desafia el nucli dels
principis del pensament laic tradicional. Les evidències qüestionen la idea de
tancar les creences a l’àmbit privat. La fe és avui un assumpte personal que té
una manifestació pública; i per això la presència pública del fet religiós
interessa a l’àmbit polític. Els esdeveniments han transformat l'univers laic
perquè les religions han emprès un camí distint al previst. No tan sols no han
desaparegut, sinó que han definit de nou la seva identitat i han emergit de
noves. Per moltes persones, la religió és el referent que els ha permès
reafirmar la seva identitat i la dignitat que consideraven alterades pels
valors socials dominants.
Avui existeix una comprensió oberta la laïcitat. Es
proposa un nou discurs sobre la laïcitat basat en una comprensió inclusiva. Es
tracta, com s’ha definit, d’una laïcitat positiva. És una visió de la laïcitat
no excloent del fet religiós de l’espai públic. Per als partidaris d’aquesta
comprensió el fet religiós és un factor socialment positiu i enriquidor per
qualsevol societat democràtica. Es considera que la religió és una qüestió
personal amb projecció pública. De tal manera que les religions tenen un espai
en la vida pública i cal escoltar l’opinió de les religions davant dels reptes
que té plantejats la humanitat. Perquè la societat contemporània es troba
davant d’una sèrie de qüestions que reclamen l’aportació de diferents
comprensions ètiques entre les quals cal considerar l’aportació de les
tradicions religioses. Fora una greu irresponsabilitat política prescindir de
la mirada creient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada