El dia de la dona

Demà és el dia de la dona. És una diada especial, que no pot ser com una de les tantes efemèrides que es celebren i els dies amb pretensions comercials. No, de cap manera. El dia de la és una commemoració per fer-nos caure la cara de vergonya a moltes persones. Les dones encara necessiten un dia específic per elles; una dia per recordar a tota la humanitat que segueixen discriminades i explotades per una cultura dominant que segueix essent i manifestant-se masclista. Serà un dia alegre, perquè les dones i els homes lliures ompliran els carrers exigint uns drets que encara avui segueixen negats. Però també serà un dia trist perquè davant de les nostres consciències s’estenen totes les desigualtats, vexacions, discriminacions, explotacions que reben les dones simplement per raó del seu gènere. 

Cadascú ha d’examinar que fa perquè la situació canviï. És evident que calen grans lleis que permetin resoldre els problemes estructurals que perpetuen les desigualtats. Avui mateix es feia públic un estudi sindical que demostra com, a feines iguals, els sous de les dones són inferiors. A nivell mundial, les dones produeixen el 66% de les riqueses, però només es beneficien el seu 10%. Però, també hi ha actituds que estan més a les nostres mans per tal de donar passes a favor de la igualtat real entre gèneres. Els comportaments en la llar han d’ajudar a substituir el model patriarcal a l’ús, per un basat en la responsabilitat compartida. La mateixa organització del temps i de les tasques domèstiques, per exemple, reprodueix la discriminació. La cultura social contribueix a reproduir uns patrons de comportament farcits de visions masclistes que no respecten la igualtat de la dona. Hi ha encara molta feina a fer a favor de les dones.