El lideratge polític al segle XXI

Algunes notícies i articles recents m’han fet pensar sobre el lideratge polític. Avui, el lideratge polític que necessita la societat té uns significats molts diferents als que tenia anys enrere. L’interès ja no està tant en la persona, el líder, sinó en la funció: el lideratge. A més, el lideratge no és resultat d’un procés individual; és una acció col·lectiva. Més que un líder, hi ha diversos líders. Alguns dels quals són circumstancials. Per altre part, les persones que assumeixen momentàniament el lideratge no són el resultat d’una inspiració personal, sinó el resultat d’un procés d’emergència social. Perquè aquests nous líders no són cap elaboració dels medis de comunicació o el resultat d’autoproclamació del tipus: “sóc el líder que la societat necessita”. Els lideratges es defineixen progressivament dins de les xarxes socials fins que emergeixen en la mesura que els seus protagonistes aporten confiança a la resta de la societat.

El nou lideratge es defineix en torn a la confiança. Aquelles persones que, gràcies a dominar una sèrie de competències, generen confiança social són, sens dubte, els que poden ser considerats líders. El nou lideratge neix per la capacitat d’aprofitar les xarxes relacions i articular un discurs, uns valors i unes actituds de les quals la gent se’n fia. De tal manera que quan el líder exerceix el seu lideratge i convoca a la societat, a través de les seves institucions i/o persones, aquestes responen perquè hi con - fien, es fien. Crec que aquest és l’estil actual del lideratge. Són persones que tenen la capacitat d’unificar la societat quan hi ha algun problema; que parlen de valors sòlids quan se n’ha de parlar; que saben construir i mantenir aliances; que aporten estabilitat per afrontar nous reptes; que creen les condicions perquè els actors socials assumeixin les seves responsabilitats; que governen per donar respostes a les preocupacions dels ciutadans; que són sincers, diuen la veritat i assumeixen les responsabilitats; i que saben apartar-se quan ho creuen necessari de l’escena política.

El model de lideratge de la societat del segle XXI és molt diferent al practicat en anys anteriors per alguns persones representatives de la classe política catalana. És normal. Cada època té els seus estils de lideratge. No es pot pretendre editar models passats pels temps presents. Les ombres d’antics lideratges ja no són llargades. Simplement, no són vàlides actualment. Tot i que en els imaginaris col·lectius puguin persistir encara estereotips del lideratge practicats pels grans líders del període de la transició. Avui, el lideratge efectiu es mostra més adaptat a cada una de les circumstàncies del moment històric. No hi ha un model universal que es pugui considerar arquetípic. Hi han trets comuns en els lideratges practicats en diferents llocs: països, institucions, organitzacions, barris o activitats socials. Però, cada circumstància requereix el seu model particular. Encertar-lo és aportar confiança als ciutadans. Per acabar una idea que mereix un desenvolupament més pausat: està emergint un nou lideratge molt més difós, lideratges sense líders, podríem dir. Són lideratges socials emergents, sense rostres individuals sinó col·lectius. Caldrà estar més atents per entendre el sentit d’aquests nous lideratges.